Entrevista a Josep Escolà: Pediatra y papá canguro

Fa estona que volíem entrevistar un pediatre pel nostre blog… i qui millor que en Josep Escolà per contestar preguntes que rebem de manera habitual. 

Perque en Josep a més de pediatre es pare cangur.

En Josep, es pare de dos infants i a més blogger. Vos convidam a descobrir el seu blog: Un pediatre inquiet.

Primer de tot, Josep, volem donar-te les gràcies per accedir a que et facem aquesta entrevista.

Hace tiempo que queríamos entrevistar a un pediatra para nuestro blog... y quien mejor que Josep Escolà para contestar las preguntas que recibimos de manera habitual.

Porque Josep además de pediatra, es papá canguro

Josep, es papá de dos niñas y además bloguero. Os invitamos a descubrir su blog: Un pediatre inquiet 

Primero de todo, Josep, queremos darte las gracias por acceder a que te hagamos esta entrevista.

1. La criança en braços es realment una necessitat? En què consisteix la criança en braços?

1. La crianza en brazos es realmente una necesidad? ¿En qué consiste la crianza en brazos?

Per mi la criança en braços és un concepte que va més enllà de portar els nostres fills a sobre per desplaçar-nos, és atendre les seves necessitats de contacte i proximitat durant els primers anys de la seva vida, que és quan més ho necessiten. Entenc que el contacte és una necessitat vital, igual que ho és menjar o dormir. Això vol dir organitzar tota la meva vida com a pare en funció d’aquestes necessitats. Els portanadons m’han ajudat a dur a terme  la meva vida quotidiana sense deixar de correspondre aquesta necessitat de contacte amb les meves filles.

Para mi la crianza en brazos es un concepto que va mas allá de llevar a nuestros hijos en brazos para desplazarnos, es atender sus necesidades de contacto y proximidad durante los primeros años de su vida, que es cuando mas lo necesitan. Entiendo que el contacto es una necesidad vital, igual que lo es comer o dormir. Los portabebés me han ayudado a llevar a cabo mi vida cotidiana sin dejar de corresponder a esta necesidad de contacto con mis hijas

2.  Per què es tan important que un portanadons sigui ergonòmic?

2. Por qué es tan importante que un portabebes sea ergonómico?

Penso que és fonamental que tant el nadó com el portador, estiguem còmodes i confortables. Si no és així ben aviat un dels dos se’n cansarà o es poden arribar a produir molèsties o lesions.

És per això que considero important que es respecti l’anatomia (bàsicament esquena i malucs) tant del nadó com del portador, també la llibertat de moviments (per respectar d’una banda l’autonomia del portador i el confort d’elles per un correcte desenvolupament.

També és bàsica la seguretat per evitar caigudes, compressions o asfixia

 Pienso que es fundamental que tanto el bebé como el portador, estemos comodos y confortables. Si no es asi, pronto uno de los dos se cansara y se pueden llegar a producir molestias y lesiones. Es por eso que considero importante que se respete la anatomía (básicamente espalda y cadera) tanto del bebé como del portador, también la libertad de movimientos (para respetar de un lado la autonomía del portador y el confort de estos para un correcto desarrollo).También es básica la seguridad para evitar caídas, compresiones o asfixia.

3. Tenim entés, que la posición ergonómica “granoteta” ajuda als infants amb displasia de cadera. És així?

  3. Tenemos entendido que la posición ergonómica “ranita” ayuda a los niños con displasia de cadera. ¿Es    asi?

Sí, en efecte. Els nadons amb problemes en el desenvolupament dels malucs, que pot anar des d’un simple click en obrir-li els malucs o un problema més greu com és la displàsia de malucs, es beneficien de mantenir els malucs en la posició “granoteta”. Aquesta posició consisteix en que els genolls quedin per sobre dels malucs i separats formant un angle recte i l’esquena en forma de C. Aquesta posició és la que garantitza un òptim desenvolupament dels malucs i de fet és la posició que s’intenta aconseguir amb uns sistemes de fèrules i arnesos ortopèdics en els nens amb algun dels problemes de malucs esmentats.

Si, en efecto. Los bebes con problemas en el desarrollo de las caderas, que pueden ir desde un simple click al abrirlas o un problema mas grave como la displasia de cadera, se benefician de mantener las caderas en la posición ranita. Esta posición consiste en que las rodillas queden por encima de las caderas y separados formando un angulo recto y la espalda en forma de C. Esta posición es la que garantiza un óptimo desarrollo de las caderas y de hecho, es la posición que se intenta conseguir con sistemas de férulas y arneses ortopédicos en los niños con algun de los problemas de cadera ya mencionados.

  

      

4. De cada vegada es veu mes gent amb portanadons pel carrer, però no sempre son ergonòmics… de fet n´hi ha fins i tot que mostren als infants “cara a l´exterior” Aquesta posició es beneficiosa?

4. De cada vez se ve mas gente con portabebes por la calle, pero no siempre son ergonómicos… de hecho hay algunos que llevan a los niños “cara al exterior”

¿Esta posición es beneficiosa?

Portar als nadons de “cara al món” no és el més adequat per diverses raons. La primera fa referència a la posició de l’esquena i els malucs, ja que la posició mirant a l’exterior impedeix posar-los en “posició granoteta”.  A més, en cas de que s’adormin la columna i el cap no els queden ben sostinguts.

En segon lloc els seus òrgans vitals menys protegits en cas de caiguda o qualsevol cop accidental que puguin rebre.

En aquesta posició un bebè, rebrà un excés d’estímuls que encara no té la capacitat de gestionar degut a la seva immaduresa. A més a més, perd el contacte visual amb el portador. Mirant al portador, pot modular millor la intensitat de determinats estímuls, sobretot sorolls o llums, que el podrien arribar a col·lapsar o estressar.

Pel portador tampoc és la posició idònia ja que el pes del nadó té tendència a separar-se del cos del portador, i el portador té tendència a fer”contrapès” arquejant l’esquena endarrere.

Una posició alternativa, si es vol canviar de la típica de panxa amb panxa, seria col·locar al bebè al costat o a l’esquena

Llevar a los niños de “cara al mundo”, no es lo mas adecuado por diversas razones:La primera hace referencia a la posición de la espalda y caderas, ya que la posición mirando al exterior impide ponerlos en posición “ranita”. Ademas, en caso de que se duerman, la columna y la cabeza no les quedan bien sostenidos.En segundo lugar, sus órganos vitales menos protegidos en caso de caída o cualquier golpe accidental que puedan recibir.En esta posición un bebé, recibirá un exceso de estímulos que aun no tiene la capacidad de gestionar, sobretodo ruidos o luces que lo pueden llegar a colapsar o estresar.Para el porteador tampoco es la posición idónea ya que el peso del bebé tiene tendencia a separarse del cuerpo del porteador, y el porteador tiene tendencia a hacer “contrapeso” arqueando la espalda hacia atrás.Una posición alternativa, si se quiere cambiar de la típica “barriga con barriga”, seria colocar al bebé al lado o a la espalda. 

5   5. Molts pares que s´acosten a Embolics volen dur als seus infants en braços, però també están asustats perque pensen que els nadons que van en braços mai deixaran de fer-ho i es malacostumen… què els diries a aquests pares?

5. Muchos padres que se acercan a Embolics, quieren llevar a sus hijos en brazos, pero también están asustados porque piensan que los bebes que van en brazos, nunca dejaran de hacerlo y se “malacostumbran”… ¿qué les dirías a estos padres?

Jo els diria que no tinguin por del “què diran els altres” i que s’atreveixin a fer el que senten ells mateixos, com a pares, que volen fer. De vegades l’instint, o intuïció de pares, ens porta a fer coses que socialment pot ser que estiguin qüestionades però que veiem que són beneficioses per nosaltres i els nostres fills i perquè ens fan gaudir. La nostra voluntat ens farà satisfer aquests instints o adequar-nos a la opinió social.

Concretament referent al tema de si es malacostumen crec que aquest mite social té diversos errors de forma. D’una banda acostumar-se al contacte mai ha estat un mal. De l’altra banda, el costum ja l’arrosseguen des de l’embaràs, amb la qual cosa fem el que fem, tots els humans ja hem nascut acostumats a ser portats per les nostres mares durant 9 mesos.

Yo les diría que no tengan miedo al “que diran” y que se atrevan a hacer lo que sienten ellos mismos, como padres, qué quieren hacer. A veces el instinto o intuición de los padres, nos lleva a hacer cosas que socialmente puede ser que estén cuestionadas pero que vemos que son beneficiosas para nosotros y nuestros hijos y porque nos hacen disfrutar, Nuestra voluntad nos hará satisfacer estos instintos o adecuarnos a la opinión social.Concretamente, referente al tema de si se malacostumbran… creo que este mito social tiene diversos errores de forma. Por un lado acostumbrarse al contacto nunca ha sido un mal. Por otro lado, la costumbre ya la arrastramos desde elembarazo,con lo cual hagamos lo que hagamos, los seres humanos ya hemos nacido acostumbrados a ser llevados por nuestras madres 9 meses.

6.   Molta gent pensa que això dels portanadons… és una mica anar cap enrere… que els diría a aquesta gent?

6. Mucha gente cree que esto de los portabebes… es ir un poco hacia atrás… ¿ qué les diría a esa gente?

Penso que si alguna cosa ens ha fet anar cap enrere ha estat precisament la separació que s’ha produït en els darrers anys de pares i fills en el que fa referència al contacte. La tecnologia ens ha fet més freds i distants. Ens hem encegat amb llistes d’artilugis de puericultura superflus que no s’adapten a les necessitats ni dels nostres fills ni nostres, i encara ens considerem privilegiats de poder-los tenir. Però només cal mirar les cares dels nostres fills i veure què els fa més il·lusió i com disfruten més i veurem que cap tecnologia els fascina més que el rostre, les mans i el contacte amb els seus pares

Pienso que si alguna cosa nos ha hecho ir hacia atrás ha sido precismanete la separación que se ha producido en los últimos años de padres e hijos en lo referente al contacto. La tecnología nos ha hecho mas frios y distantes. Nos hemos cegado con listas de artiliugios de puericultutra superfluos que no se adaptan a las necesidades de nuestros hijos ni nuestras, y aún nos consideramos privilegiados de poder tenerlos. Pero solo hace falta mirar las caras de nuestros hijos y ver qué les hace mas ilusión y como disfrutan mas y veremos que ninguna tecnología les fascina mas que el rostro, las manos y el contacto con sus padres.

7. Cada vegada son més, els hospitals que ofereixen als prematurs el Mètode Mare Cangur… En què consisteix aquest mètode?

7. Cada vez son mas, los hospitales que ofrecen a los prematuros el Metodo Madre Canguro… ¿En qué consiste este método?

El mètode mare cangur consisteix a posar els bebès prematurs en contacte pell amb pell sobre els seus pares la major part del temps possible. Aquest mètode es va començar a utilitzar a Colombia fa més de 30 anys i es va popularitzar gràcies a, principalment, la Dra. Natalie Charpak (Colòmbia) el Dr. Nils Bergman (Sudàfrica) que s’han dedicat a fet conferències per tot el món. Va ser una coincidència fruit de la necessitat que en aquests països en desenvolupament s’observés que els prematurs que estaven més temps sobre les seves mares tenien menys complicacions i guanyaven pes més ràpid que els que s’estaven a les incubadores. Amb el temps s’ha estudiat millor aquest fenomen i actualment ha esdevingut una pràctica habitual en els millors hospitals dels països més desenvolupats

El método madre canguro consiste en poner a los bebes prematuros en contactopiel con piel sobre uno de sus padres, la mayor parte del tiempo posible. Este método se empezó a utilizar en Colombia hace mas de 30 años y se popularizó gracias a, principalmente la Dra. Natalie Charpak (Colombia), el Dr. Nils Bergman (Surafrica) que se han dedicado a hacer conferencias en todo el mundo. Fue una coincidencia, fruto de la necesidad en estos países en desearrollo se observó que los prematuros que estaban mas tiempo con sus madres tenían menos complicaciones y ganaban peso mas rápido que los que estaban en incubadoras. Con el tiempo, se ha estudiado mejor este fenómeno y actualmente ya es una práctica habitual en los mejores hospitales de países mas desarrollados.

8. Com a pare cangur i amb la teva experiencia.. quin es el teu portanadons preferit? Per què?

8. Como padre canguro y con tu experiencia… ¿cuál es tu portabebés favorito? ¿Por qué?

Personalment estic enamorat del Mei-tai per diverses raons. És ergonòmic, fàcil de posar, lleuger, econòmic, ajustable i fins i tot es pot fer a mida amb una mica de traça. A mi m’ha permès portar a les meves filles llargues estones i a diferents edats. M’agrada el tacte agradable que té i la sensació embolcallant a l’esquena. Permet que el puguis camuflar sota l’abric sense que es noti i el pots guardar en qualsevol lloc quan no l’utilitzes, inclòs te’l pots deixar posat ja que al ser tot de tela és com una peça de roba més. A més les meves filles s’hi adormien molt a gust i podia sentir la seva esquena acariciant-les per sobre ja que la tela no és massa gruixuda.

Personalmente estoy enamorado del Mei-Tai por diversas razones. Es ergonómico, fácil de poner, ligero, económico y ajustable e incluso se puede hacer a medida con un poco de maña. A mi me ha permitido llevar a mis hijas largos ratos y en diferentes edades. Me gusta el tacto agradable que tiene y la sensación de envoltura en la espalda. Permite que puedas camuflarlo debajo del abrigo sin que se note y lo puedes guardar en cualquier parte cuando no lo usas, incluso te lo puedes dejar puesto ya que al ser todo de tela es como una pieza de ropa mas. Además mis hijas se dormían muy a gusto y podía sentir su espalda acariciándolas por encima de la tela que no es demasiado gruesa.

Moltes gràcies , Josep!
Vos convidam de nou a conèixer el seu blog: un pediatre inquiet